Esteu aquí

Al cap dels anys: militància, presó i exili (1970-1998)

Data 1ª edició: 
abril, 2014
ISBN: 
978-84-940126-6-2
20,00 €

Aquest llibre recull les memòries de militància, presó i exili d’Àlvar Valls, que a la dècada de 1970 va ser un independentista enquadrat primer al Front Nacional de Catalunya (EPOCA) i després a l’organització militar anomenada EPOCA (Exèrcit Popular Català).

Seguint el fil autobiogràfic de l’autor, se’ns fan presents, narrats per un testimoni de primera mà, els convulsos anys del final del franquisme i el començament de la Transició, l’acció unitària dels partits democràtics clan- destins i la lluita particular de l’independentisme, el pas de l’acció política a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenció i l’empresonament de l’autor i, més tard, el seu llarg exili de vint anys, primer a París i després a Andorra.

Es tracta d’una aportació a la memòria històrica en forma d’una minuciosa crònica en la qual s’expliquen per primera vegada fets i circumstàncies que ajuden a fer conèixer l’actuació d’aquells catalans i catalanes que fa quaranta anys ja lluitaven per la independència.

Àlvar Valls va néixer a Barcelona el 1947. Es va formar com a professor de català, i la correcció de textos per a editorials ha estat l’ofici de la seva vida. Ha fet també de traductor, de negre i de periodista, i ha publicat una quinzena de llibres.

En ple franquisme Valls es va afiliar al Front Nacional de Catalunya, el 1970, i després va formar part dotze mesos a l’organització armada catalana. A causa d’això va patir presó, unes vivències que apareixen explicades al llibre. No es va poder beneficiar de l’amnistia de 1977 perquè ell i els seus companys represaliats d’EPOCA van ser discriminats pel fet de ser independentistes catalans. Però es va escapolir i va marxar nord enllà, primer a l’Estat francès i després a Andorra. Encara viu al país del Pirineu, i diu que no pensa morir-se abans de veure Catalunya a l’ONU.

El llibre segueix un fil autobiogràfic de l’autor, narrats per un testimoni de primera mà, sobre els convulsos anys del final del franquisme i el començament de la Transició, l’acció unitària dels partits democràtics clandestins i la lluita particular de l’independentisme, el pas de l’acció política a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenció i l’empresonament de l’autor i, més tard, el seu llarg. S’hi narren molts fets sobre la repressió i la persecució de l’independentisme, els pactes de la Transició, i la vida d’exiliat a París i de refugiat a Andorra.

Està escrit amb un aire de novel·la, però amb tots els personatges i les situacions reals. Per això el llibre és una aportació a la memòria històrica en forma d’una minuciosa crònica en la qual s’expliquen per primera vegada alguns fets i circumstàncies poc o gens divulgats que ajuden a fer conèixer la lluita d’aquells catalans i catalanes que fa 40 anys ja lluitaven per la independència.

El llibre, de 469 pàgines i amb il·lustracions documentals inèdites, conté dos textos introductoris: un de Miquel Sellarès, company de l’autor en la lluita unitària antifranquista, i un altre pròleg de Carles Sastre, company de l’autor de vicissituds al FNC i a EPOCA.

Sobre l'autor/a

Àlvar Valls va néixer a Barcelona el 1947. Es va formar com a professor de català, i la correcció de textos per a editorials ha estat l’ofici de la seva vida. Ha fet també de traductor, de negre i de periodista, i ha publicat una quinzena de llibres.

En ple franquisme Valls es va afiliar al Front Nacional de Catalunya, el 1970, i després va formar part dotze mesos a l’organització armada catalana. A causa d’això va patir presó, unes vivències que apareixen explicades al llibre. No es va poder beneficiar de l’amnistia de 1977 perquè ell i els seus companys represaliats d’EPOCA van ser discriminats pel fet de ser independentistes catalans. Però es va escapolir i va marxar nord enllà, primer a l’Estat francès i després a Andorra. Encara viu al país del Pirineu, i diu que no pensa morir-se abans de veure Catalunya a l’ONU.