El llibre analitza la quotidianitat femenina en un període en el qual l’activitat laboral extradomèstica de les dones està invisibilitzada, sotsregistrada. I aquí rau un dels aspectes més valuosos de l’obra: la capacitat de l’autora de dotar de presència i entitat pròpia experiències individuals, que acabaran sent col·lectives, i que impregnen el dia a dia d’un barri obrer com és el Poble Sec barceloní.
En el marc d’aquest plantejament, sorgeix el tema objecte d’anàlisi: com validar la continuïtat socialment i jurídicament acceptada del model de família tradicional, en la qual, com es sabut, l’home esdevé qui guanya el pa i la dona és la que té cura de la casa i els fills. En l’àmbit laboral, àmpliament desenvolupat aquí, la integració de les dones va ser clarament insuficient. La dona de l’època analitzada va haver de combatre múltiples estereotips, profundament analitzats al llibre. Però, i la dona, què vol? Què pensa? Són aspectes que, sense un traç amb perspectiva de gènere, no es poden contestar. Aquest llibre ho intenta i, segons el meu parer, ho aconsegueix situant les dones com a portaveus d’una època, amb què les dota de protagonisme històric.