Esteu aquí

En aquesta gran època... les paraules són punys

Data 1ª edició: 
setembre, 2015
ISBN: 
978-84-943589-1-3
14,00 €

En aquesta gran època... les paraules són punys és una reflexió imprescindible al voltant de com la privatització del llenguatge ha implicat, en termes de  Susan George, un pensament segrestat: una impotència social a l’hora de resistir-se a l’opressió del capitalisme despietat que hegemonitza el nostre entorn. Es tractaria d’una reflexió oberta sobre com el poder s’ha apropiat de la matèria primera del pensament, és a dir els mots, als quals se’ls subverteix del seu significat primigeni i es reomple d’una nova semiòtica al servei del poder, de manera que així, com ja vaticinava George Orwell, tota dissidència resulta impossible, i la impotència esdevé el sentiment generalitzat enfront la injustícia política.

En aquest sentit, la dimensió intel·lectual i acadèmica de l’autor, prou familiaritzat amb els grans debats d’idees del moment, consisteix a abordar dues parts clarament diferenciades. Una primera, el segon capítol del llibre, on s’exhibeix una panoràmica filosòfica al voltant de la dialèctica entre paraula i pensament, on el Jordi Martí Font filòleg i professor de català exhibeix els seus coneixements més científics. I una segona part, el tercer capítol del llibre, amb un caràcter més heterogeni, en combinació d’estils i registres, on no li reca barrejar poesia, prosa, teatre i cançó; on combina formalitat i informalitat; on construeix, sota l’aparença de caos, una enciclopèdia de mots apropiats i privatitzats pels diversos poders que frisen per bastir mordasses invisibles, alhora que efectives.
 
[Text extret del pròleg de Xavier Díez]

Sobre l'autor/a

Jordi Martí Font, de Marçà, al Priorat, des de 1969, anarquista i independentista, es reivindica de la nació insubmisa dels Països Catalans. Doctor en Filologia Catalana per la URV, és conseller de l'Ajuntament de Tarragona per la CUP des del 2015 i fa classes de Llengua i Literatura i Arts Escèniques. Ha fet d'home de fer feines, cuidador, manobre i pagès; i durant 15 anys, de corrector i periodista. Canta i toca la guitarra amb el grup Llunàtics, va coordinar la revista Catalunya i és membre de Deixa de ser una illa-CGT.

Autor de La poesia obrerista de Josep Llunas (2015), ha recollit els seus articles en els llibres Ni Nadal ni Setmana Santa (2008) i Visions perifèriques de combat (2012), i ha participat en llibres col·lectius com Anarquisme i alliberament nacional (2007), Infectació (2007) o Hasta luego, Pablo (2015), així com aplecs poètics com la Bouesia.