Pàgina d'inici

  • A hores d’ara, i després d’uns anys de declivi, observem un nou interès per l’obra de Marx: els arxius dels seus escrits es baixen cada dia des d’Internet i els seus llibres es tradueixen i publiquen en gairebé totes les llengües. Els seus conceptes més sucosos (teoria del valor, plusvàlua, acumulació, formes i composició del capital, taxa decreixent de guany, renda de la terra...) s’estudien i amplien a tort i a dret.
     
    Diàleg amb El Capital de Marx aplega un conjunt d'explicacions, esquemes i exemples pràctics que permeten endinsar-nos en la lectura ordenada dels vint-i-cinc capítols del llibre primer d'El capital, l’únic que va sortir d’impremta en vida del revolucionari alemany.
     
    Cal insistir, però, que aquest treball no s’ha de veure com una drecera per eludir “els pendents pronunciats” d’El capital. Tampoc n'és, en cap sentit, un substitut. Només permet algunes maniobres temporals de preparació, entrenament i aproximació, que seria recomanable d’acompanyar, des del primer moment, de la lectura directa de la font originària.

  • Durant els darrers anys, han aconseguit força acceptació, sobretot entre persones vinculades al catalanisme i a l’independentisme, les teories propo-sades per Jordi Bilbeny i els seus seguidors i col·laboradors, agrupats en l’entitat Institut Nova Història (INH), que no només Colom era català, sinó que, a més, la descoberta d’Amèrica va ser una empresa catalana.

    Són correctes aquestes teories? Mereix de debò credibilitat la feina d’investigació i divulgació que duu a terme l’INH? Han fet ben fet els intel·lectuals que han donat suport a Jordi Bilbeny prologant-ne els llibres? És normal que el Canal 33, que es defineix com l’espai cultural de la televisió catalana, emeti reportatges sobre les teories de l’INH presentant-les com a respectables i serioses?

    Fora dels Països Catalans, no hi ha ningú que consideri seriosament la teoria de l’origen català de Colom; la teoria més acceptada arreu del món és que Colom era genovès.  Per això podem dubtar, i molt, de teories de Jordi Bilbeny i l’Institut Nova Història, fins al punt que cal descartar-les.

  • El país català i els altres aplega diversos estudis, tal vegada multidisciplinaris, sobre la història de la complexa dialèctica entre consciència nacional i alienació nacional dels catalans en llur relació amb els països veïns i amb els estats opressors, en connexió, també, amb la lluita de classes interna i externa; estudis concebuts amb òptica marxista i perspectiva nacional unitària. Des d’una postura nacionalment autocentrada, i amb voluntat de rigor científic, el llibre, així mateix, fa un toc d’atenció davant la deriva inquietant en què semblen embarcats bona part dels científics socials del nostre país: alienació, autoodi, disgregació regionalitzada, infiltració postmoderna.

  • Arrels a Octubre neix amb la intenció de celebrar el centè aniversari de la Revolució d’Octubre. Però fixeu-vos-hi bé: no s’hi queda, ni s’hi resigna. Les arrels són vives, dinàmiques i canviants, de la mateixa manera que alguns arbres són perennes, però no immortals. Ens arrelem a uns fets, a unes necessitats i a uns anhels que no comencen ni acaben a Octubre, en què per primera vegada a la història triomfa la Revolució Socialista.

    Els aprenentatges que n’extreuen els i les diferents autores no busquen idealitzar un passat, ni pretenen cercar respostes eternes, sinó encarar el present, des de l’experiència històrica i des de la nostra realitat concreta. Aquest llibre, per tant, no és una obra “retrospectiva”, no pot ser considerada un eco del passat, sinó la plasmació de la força viva del present.

  • Quan ens acostem als antecedents de l’esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l’agenda política del nostre país, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, més clares reivindicacions històriques favorables a la independència de Catalunya sorgí a l’ílla de Cuba.

    Ens referim concretament a les expressions explícites recollides entre l’octubre del 1906 i l’abril del 1907 a las pàgines de la publicació de Santiago Fora grillons! i, només uns mesos més tard, el setembre del mateix any 1907, a l’article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d’aquesta mateixa ciutat oriental de l’illa, on s’afirmava taxativament que “el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ahínco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya”.

    L’historiador Fermí Rubiralta analitza els antecedents, circumstàncies de la fundació i la trajectòria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l’any 1932, quan el pas del temps doni una mínima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constitució de la Generalitat republicana es produeixi una breu però important modificació del panorama polític català.

Benvingut/da a edicionsdel1979.cat

La tenda funciona de moment amb tranferència o ingrés bancaris.

Subscriu-te a Edicions del 1979 i gaudeix de les millors prestacions.
Consulta les ressenyes, articles i comentaris sobre els nostres llibres.