No products in the cart
SINOPSI
Aquest llibre recull les memòries de militància, presó i exili d’Àlvar Valls, que a la dècada de 1970 va ser un independentista enquadrat primer al Front Nacional de Catalunya i després a l’organització militar anomenada EPOCA. Seguint el fil autobiogràfic de l’autor, se’ns fan presents, narrats per un testimoni de primera mà, els convulsos anys del final del franquisme i el començament de la Transició, l’acció unitària dels partits democràtics clandestins i la lluita particular de l’independentisme, el pas de l’acció política a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenció i l’empresonament de l’autor i, més tard, el seu llarg exili de vint anys, primer a París i després a Andorra.
Es tracta d’una aportació a la memòria històrica en forma d’una minuciosa crònica en la qual s’expliquen per primera vegada fets i circumstàncies que ajuden a fer conèixer l’actuació d’aquells catalans i catalanes que fa quaranta anys ja lluitaven per la independència.
SOBRE L’AUTOR
Àlvar Valls va néixer a Barcelona el 1947. Es va formar com a professor de català, i la correcció de textos per a editorials ha estat l’ofici de la seva vida. Tastaolletes compulsiu, ha fet també de traductor, de negre i de periodista, i ha publicat una quinzena de llibres. Donat a ficar-se en embolics, el 1970, en ple franquisme, es va afiliar al Front Nacional de Catalunya i després va servir dotze mesos a la milícia catalana. Va anar a parar a la garjola, però se’n va escapolir i va volar nord enllà, primer a París i després a Andorra. Encara viu al país del Pirineu i diu que no pensa morir-se abans de veure Catalunya a l’ONU.