El país català i els altres
Ferran Lupescu

SINOPSI

Al llarg dels deu capítols d’El país català i els altres, Ferran Lupescu tracta amb la precisió que li és pròpia qüestions molt variades relatives a la nació catalana, de la qual descriu aspectes de la realitat, però sobretot l’evolució de la consciència col·lectiva tot explicant les causes de l’alienació com a factor que ha estat retardant la formació d’un moviment d’alliberament sòlid arreu del territori.

L’autor va a fons en les seves anàlisis, començant per la crítica a la ideologia postmoderna, que demostra que funciona com a justificació de l’opressió nacional i també de l’opressió social. Aquesta descripció crítica d’una de les bases de la ideologia dominant (tant de l’Estat espanyol com de l’Estat francès) és d’una gran importància perquè forneix la base de les polítiques etnocides dels estats que controlen la nostra societat. És de la ideologia postmoderna que se’n desprenen diferents concepcions negacionistes del fet nacional. Negar l’existència de les nacions —i fins i tot de les llengües— permet defensar una situació en què les úniques categories que no són discutides ni negades són les dels estats dominants i llurs llengües oficials.

SOBRE L’AUTOR

Ferran Lupescu (l’Hospitalet de Llobregat, 1961) és poeta; ha publicat els poemaris Arxipèlag (1986) i Cadàvers (1997), i en té uns quants més al calaix. Fa teoria i recerca en ciències socials i humanitats, amb metodologia de base marxista i, generalment, amb òptica històrica, sobre camps molt diversos, i d’àmbit tant universal com nacional dels Països Catalans, essent-hi la qüestió lingüístico-nacional un dels centres d’interès i una eina metodològica indispensable.

Entre les obres inèdites podríem destacar Els dies d’un nou planeta, la cronologia d’història soviètica més extensa de què es té notícia. Col·labora amb articles d’anàlisi i opinió en diaris i revistes, així de paper com digitals. En alguns períodes ha emprat els pseudònims “Andreu Vallmanya” i “Pol Sureda”, sobretot en articles publicats al web. Viquipedista a batzegades, professionalment té la satisfacció d’ésser bibliotecari.