No products in the cart
SINOPSI
Les paraules de la nació és un diccionari del fet nacional i de la qüestió nacional. Té dos usos. D’una banda, és un recull terminològic: aplega la terminologia de la matèria amb plena actualització temàtica; en fixa la forma concreta (amb criteris de funcionalitat, genuïnitat lingüística i transparència semàntica); defineix cadascun dels termes amb precisió; i encara, en els casos pertinents, analitza l’origen i evolució del terme i del concepte. D’altra banda, és un tractat compacte sobre la matèria, només que presentat en forma d’articles ordenats alfabèticament.
Fruit de tota una vida d’estudi, recerca i reflexió, el diccionari és d’àmbit universal, i no es limita a la teoria abstracta, sinó que l’acompanya d’exemples concrets de cada fenomen estudiat, exposició esquemàtica (però suficient) de múltiples casos d’arreu, i multitud de dades útils amb observacions orientadores. En conjunt, l’obra ofereix una visió panoràmica de la qüestió nacional en el món d’avui, és a dir, de la complexa dialèctica entre fet nacional i opressió nacional tal com es presenta en les teories en curs i, més encara, en la praxi sobre el terreny. Hi aporta una perspectiva internacional amb òptica catalana.
Es tracta, doncs, d’una obra general introductòria a l’abast de tothom, alhora que àmpliament documentada i amb voluntat de rigor. Per motius idèntics és, també, una obra militant, en defensa dels drets de les nacions, de l’alliberament nacional i de classe i de la solidaritat internacionalista. Una obra de combat per a un període estratègic, enfront la ideologia hegemònica (l’etnocidisme postmodern) i el seu cúmul de mites i distorsions, infiltrat avui dia, de manera insidiosa i corrosiva, al si dels moviments d’alliberament nacional mateixos. Amb dues-centes setanta-vuit entrades que s’enllacen amb remissions, és probable que el present diccionari sigui el de més gruix mai produït en català sobre aquesta matèria.
SOBRE L’AUTOR
Ferran Lupescu (l’Hospitalet de Llobregat, 1961) és poeta; ha publicat els poemaris Arxipèlag (1986) i Cadàvers (1997), i en té uns quants més al calaix. Fa teoria i recerca en ciències socials i humanitats, amb metodologia de base marxista i, generalment, amb òptica històrica, sobre camps molt diversos, i d’àmbit tant universal com nacional dels Països Catalans, essent-hi la qüestió lingüístico-nacional un dels centres d’interès i una eina metodològica indispensable. El llibre El país català i els altres, publicat per Edicions del 1979, respon a aquest enfocament. Entre les obres inèdites podríem destacar Els dies d’un nou planeta, la cronologia d’història soviètica més extensa de què es té notícia. Col·labora amb articles d’anàlisi i opinió en diaris i revistes, així de paper com digitals. En alguns períodes ha emprat els pseudònims “Andreu Vallmanya” i “Pol Sureda”, sobretot en articles publicats al web. Viquipedista a batzegades, professionalment té la satisfacció d’ésser bibliotecari.