No products in the cart
SINOPSI
Les crisis d’endeutament s’originen per la disfunció del capitalisme: la seua economia productiva no pot suportar un augment perpetu de la rendibilitat. Aqueix fracàs intrínsec, però, és reconvertit en un mecanisme de despossessió i dominació pensat per a explotar els pobles i les persones, recuperar els beneficis empresarials i restaurar eixa rendibilitat perduda del capital. Els mercats subjecten els governs amb la seua política de préstecs i taxes d’interés, i els obliguen a seguir unes polítiques d’ajustament determinades. Aqueix és l’objectiu veritable de l’austeritat.
Els valencians, immersos en eixe fenomen, hem vist com el nostre deute públic creixia fins a gairebé la meitat del PIB. El propòsit d’aqueix estudi és, per tant, disseccionar l’anatomia i el funcionament del sistema-deute al País Valencià. Tal com escriu Éric Toussaint en el pròleg: «els autors analitzen rigorosament el procés d’endeutament del País Valencià i vinculen el diagnòstic a l’acció pràctica per a modificar l’escàndol del deute acumulat de manera majoritàriament il·legítima pels governants, especialment pels governs del PP».
SOBRE ELS AUTORS
Manuel Girón Giménez (Alacant, 1956), Manuela López Andújar (Alpera, 1954) i Fernando Patón Villarroya (Saix, 1959) són activistes socials en la Plataforma d’Auditoria Ciutadana del Deute del País Valencià.
La Plataforma Ciutadana d’Auditoria del Deute del País Valencià (PACD-PV) forma part del moviment que lluita per a trencar les cadenes del deute. Treballa en favor d’una auditoria que es categoritza entorn de tres eixos ètics: ha de ser ciutadana, ja que és la ciutadania la que, amb la seua participació, proposa i decideix els criteris a utilitzar per a avaluar el deute; no només pot ser econòmica, sinó que ha de ser integral i ha d’abastar tots els àmbits de la vida de les persones, tals com el gènere, la salut, l’ecologia, l’urbanisme, etc.; i ha de ser permanent, l’objectiu de l’auditoria ciutadana no sols és revisar el deute passat, també ha de vetlar per una gestió correcta en el futur, governe qui governe, per això ha de ser un mecanisme fiscalitzador de les polítiques passades, presents i futures.
