No products in the cart
SINOPSI
«L’obra a què s’enfronten els lectors és una reflexió imprescindible al voltant de com la privatització del llenguatge ha implicat, en termes de Susan George, un pensament segrestat: una impotència social a l’hora de resistir-se a l’opressió del capitalisme despietat que hegemonitza el nostre entorn. Es tractaria d’una reflexió oberta sobre com el poder s’ha apropiat de la matèria primera del pensament, és a dir els mots, als quals se’ls subverteix del seu significat primigeni i es reomple d’una nova semiòtica al servei del poder, de manera que així, com ja vaticinava George Orwell, tota dissidència resulta impossible, i la impotència esdevé el sentiment generalitzat enfront la injustícia política. En aquest sentit, la dimensió intel·lectual i acadèmica de l’autor, prou familiaritzat amb els grans debats d’idees del moment, consisteix a abordar dues parts clarament diferenciades. Una primera, el segon capítol del llibre, on s’exhibeix una panoràmica filosòfica al voltant de la dialèctica entre paraula i pensament, on el Jordi Martí Font filòleg i professor de català exhibeix els seus coneixements més científics. I una segona part, el tercer capítol del llibre, amb un caràcter més heterogeni, en combinació d’estils i registres, on no li reca barrejar poesia, prosa, teatre i cançó; on combina formalitat i informalitat; on construeix, sota l’aparença de caos, una enciclopèdia de mots apropiats i privatitzats pels diversos poders que frisen per bastir mordasses invisibles, alhora que efectives», Xavier Diez.
SOBRE L’AUTOR
Jordi Martí Font, de Marçà, al Priorat, des de 1969, anarquista i independentista, es reivindica de la nació insubmisa dels Països Catalans. Doctor en Filologia Catalana per la URV, és conseller de l’Ajuntament de Tarragona per la CUP des del 2015, fa classes de Llengua i Literatura i Arts Escèniques. Ha fet d’home de fer feines, cuidador, manobre i pagès; i durant quinze anys, de corrector i periodista. Canta i toca la guitarra amb el grup Llunàtics, va coordinar la revista “Catalunya” i és membre de Deixa de ser una illa-CGT.
Autor de La poesia obrerista de Josep Llunas (2015), ha recollit els seus articles en els llibres Ni Nadal ni Setmana Santa (2008) i Visions perifèriques de combat (2012), i ha participat en llibres col·lectius com Anarquisme i alliberament nacional (2007), Infectació (2007) o Hasta luego, Pablo (2015), així com aplecs poètics com la Bouesia.
