Episodis del moviment obrer als Països Catalans (vol. 2)
Diversos autors

SINOPSI

Al nostre país i arreu, els episodis del moviment obrer català que han generat més interès són, sense cap mena de dubte, els del període comprés entre els anys 1931 i 1939, que excepte a la Catalunya Nord correspon a la Segona República i la Guerra Civil. L’enderrocament d’una monarquia decimonònica, la proclamació d’una república democràtica en un context marcat per l’aparició de règims autoritaris, el moviment llibertari més fort, combatiu i organitzat de l’època i, sobretot, la profunda revolució proletària que es desenvolupà en plena Guerra Civil han despertat l’atenció de diverses generacions de lectors i continuen sent un referent bàsic de l’esquerra actual.

Durant el període republicà esclataren vagues d’obrers i camperols arreu dels Països Catalans i les insurreccions proletàries foren freqüents; durant la Guerra Civil, als territoris on el cop d’estat va ser derrotat els sindicats i partits obreristes transformaren radicalment l’organització econòmica, política i social.

SUMARI

Pròleg: El moviment obrer en temps de revolució, Pelai Pagès; Introducció: Quan els somnis van esdevenir una realitat fugaç (introducció), Marc Santasusana i Corzan; Les vagues al port de Barcelona, Xavier Diez; Els fets de Fígols: Cinc dies de comunisme llibertari a l’Alt Llobregat?, Marc Santasusana i Corzan; La vaga de picapedrers a Mallorca (juny-juliol de 1932), Manel Santana i Morro; La gimnàstica revolucionària roja i negra: Les insurreccions anarquistes de 1933, Joan Navais i Icart; La mobilització obrera d’octubre de 1934 als Països Catalans: Entre la vaga general i la insurrecció revolucionària, Manel López Esteve; El cop d’estat i la resistència proletària als Països Catalans, Pau Celeiro; Les Milícies Antifeixistes: De la revolució a la militarització, Tura Tusell Latorre; Col·lectivització industrial a Catalunya i al País Valencià de 1936 a 1939, Agustí Giralt.