No products in the cart
SINOPSI
La lluita de les treballadores i treballadors de Panrico suposa un clar exemple de dignitat i valentia contra una lògica econòmica i social inhumanes. Es tracta d’un conflicte que irromp en una etapa d’atac als sectors de la classe treballadora que havien conquerit les millors condicions laborals durant les darreres dècades. En aquest context, la vaga indefinida que es convoca l’octubre de 2013 a la fàbrica de Panrico a Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona) agafa tothom per sorpresa. Sota el lema “Zero acomiadaments, zero retallades”, mantenen un pols de fins a vuit mesos amb la direcció de l’empresa però també amb el govern d’Artur Mas i la direcció del sindicat majoritari a la planta, CCOO, i protagonitzen la vaga més llarga coneguda des de la Transició. A partir de la lluita de Transports Metropolitans de Barcelona pels dos dies de descans (2008), el conflicte de Coca-Cola a Fuenlabrada i la vaga de les plantilles externalitzades de Telefònica-Movistar (2015), Panrico: La vaga més llarga intenta recuperar alguns dels elements clau a l’hora d’obtenir derrotes i victòries en les lluites laborals.
* * *
«El text no es construeix únicament des de l’antagonisme, sinó que es transforma en un full de ruta sobre els mètodes tradicionals del moviment obrer en les grans lluites: sindicalisme combatiu com a guspira, vaga general, assemblea, traïció de la burocràcia, caixa de resistència, autoorganització, extensió del conflicte, i sobre tot el Comitè de Suport. La seva existència supleix en bona part la pèrdua de tradicions en el moviment obrer amb el fil roig de les lluites que mai van perdre les organitzacions polítiques revolucionàries», Vidal Aragonés Chicharro (Col·lectiu Ronda).
SOBRE LES AUTORES
Isabel Benítez Romero (Monterrubio de la Serena, 1981) és llicenciada en Sociologia, amb Premi Extraordinari per la Universitat Autònoma de Barcelona, i està especialitzada en polítiques socials i laborals. Va ser dinamitzadora de la Coordinadora Laboral i de Suport Mutu 15M. Actualment és militant de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i membre del consell de redacció de la “Directa”. Entre les seves publicacions destaquen “El sindicalisme dels sans-cullottes i les pétreleuses” (Perspectives, 2014) i “El sujeto feminista: Una salida antipatriarcal al capitalismo en crisis” (Marxismo Crítico, 2014).
Homera Rosetti Maffioli (Barcelona, 1979) és periodista especialitzada en conflictes laborals. També és activista a l’Associació Papers i Drets per a Tothom, la Coordinadora Laboral i de Suport Mutu 15M i altres moviments socials. Ha treballat en mitjans de comunicació com “Europa Press” o “Actualidad Económica” i al Gabinet de Premsa del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. És col·laboradora habitual a la “Directa” i el “Crític”. Actualment treballa al Servei d’Ocupació de Catalunya.
